Paremiologia catalana comparada digital

Perdre el cant

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Perdre el cant

3 fonts, 1985.
Perdre el to, moral o físic. Desmillorar-se sensiblement.
He vist la Tuietes, ha ben perdut el cant.
Sinònim: Perdre el crit.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Cant», p. 53. Editorial Pòrtic.
—Nois anem-hi, mirem de tirar una mica més, arrenquem l'art, sinó a n'es cul d'es sac hi trobarem ses engrunes —demanava el patró als qui tiraven de la singla—, que no ho veieu que anem perdent el cant (el ritme)?
Lloc: Lloret de Mar.
Sala i Lloberas, Joan (2010): Expressions i dites lloretenques mullades d'aigua salada, p. 53. La Costa Publicacions.
Perdre el to moral o físic. Desmillorar-se lentament.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Veu - parla. Tot el que surt per la boca», p. 56. Curbet CG Edicions.

Perdre el cantet

1 font, 1926.
Deixar de tenir ganes de cantar, i metafòricament, ganes de parlar, de discutir.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Perdre II.2». Editorial Moll.