Paremiologia catalana comparada digital

Peremptòriament

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1805.

Peremptòriament

2 fonts, 1926.
Adv. D'una manera peremptòria.
Les sentències… presents abdues les parts se deuen donar, si donchs la una peremptòriament citada no era contumaç, Cost. Tort. III, i, 2 | La cama del sentinel·la… li hagué d'esser amputada peremptòriament, Riber Miny. 100.
Equivalent en castellà: Perentoriamente.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Peremptòriament». Editorial Moll.
Immediatament.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Peremptòriament», p. 274. Edicions Polígrafa.

Peremptoriament

1 font, 1805.
Adv. m.
Sinònim: V. Precisament.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Peremptoriament», p. 181.

Peremptóriament

1 font, 1865.
Adv. m. Ab terme peremptori.
Equivalent en castellà: Perentoriamente, precisamente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Peremptóriament», p. 319. Hermanos Espasa, Editores.
Adv. m. Ab terme peremptori.
Equivalent en llatí: Peremptorie.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Peremptóriament», p. 319. Hermanos Espasa, Editores.

Peremptoriamènt

1 font, 1839.
Adv. mod. Precisamènt.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Peremptoriamènt», p. 448. Impremta de Josep Torner.