Paremiologia catalana comparada digital

Pf!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Pf

1 font, 2002.
Interj. Soroll que es fa per manifestar decepció, menyspreu, indiferència. | Onomat.: Puf (cosa que falla, escapar-se el riure, escopir).
[…] amb uns xisclets que feien venir xerricar de dents. A l'últim, tot fent, Pf,!, pf!, pf!, van desaparèixer, enmig d'una fumerada (Joan Sales, «Rondalles gironines i valencianes, 1951).