Paremiologia catalana comparada digital

Pf!

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2002.

Pf

2 fonts, 2002.
Algunes de les onomatopeies que representen sons que es poden fer amb la boca són les següents: acció d'escapar-se el riure. De: Optimot.
Font: Fitxa 6681/2.
Optimot (2014): Optimot «Onomatopeies de la boca. Fitxa 6681/2». GdC.
Algunes de les onomatopeies que representen sons que es poden fer amb el nas són les següents: acció d'expirar. De: Optimot.
Sinònim: Fuu.
Font: Fitxa 6682/1.
Optimot (2014): Optimot «Onomatopeies del nas. Fitxa 6682/1». GdC.
Interj. Soroll que es fa per manifestar decepció, menyspreu, indiferència. | Onomat.: Puf (cosa que falla, escapar-se el riure, escopir).
[…] amb uns xisclets que feien venir xerricar de dents. A l'últim, tot fent, Pf,!, pf!, pf!, van desaparèixer, enmig d'una fumerada (Joan Sales, «Rondalles gironines i valencianes, 1951).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 166. Edicions 62.

Pff

1 font, 2010.
Sinònim: V. Pfu | Puf.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. P», p. 127. Eumo Editorial.