Paremiologia catalana comparada digital

Picaplets

Equivalent en castellà: Embustero.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
El procurador.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Picaplets 1», p. 309. Edicions Polígrafa.
L'advocat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Picaplets 2», p. 309. Edicions Polígrafa.
El picaplets es limità a saludar am educació (i allò fou doblement irritant perquè va privar-la del gust de passar-lo pel cul del dimoni), va lliurar la paperassa al notari perquè la comprovés.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Quarta part. La garbinada blanca. III», p. 305. Edicions de la Magrana.
Es diu a (d')una persona que sempre busca motius de disputa i per a pledejar.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 137. Editorial Trabucaire.