Paremiologia catalana comparada digital

Picaportes

11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1857.

Picaportes

3 fonts, 1926.
M. i f. Captaire, persona que va demanant caritat de porta en porta.
Equivalent en castellà: Mendigo | Pordiosero.
Lloc: Gir., Empordà, Costa de Llevant, Segarra, Camp de Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Picaporta o Picaportes 3». Editorial Moll.
Captaire, pidolaire, pobre, persona que va demanant caritat de porta en porta.
Lloc: Segarra, Tortosa, Maestrat, Morella, Eivissa.
Serrano i Bonell, Ramon (1993): Carrilet, 102 (1/1/1993) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «p»», p. 13. Revista Carrilet.
Es diu a (d')una persona que demana la caritat o que és molt pobra.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 137. Editorial Trabucaire.

Trucaportes

3 fonts, 1926.
M. i f. Captaire.
Si no és pas una ricatxa, tampoc és cap trucaportes, Vayreda Puny. 127 | No feu més que atipar-vos de bons bocins, i els altres que vagin com uns truca-portes, Pous Nosa 39.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trucaportes». Editorial Moll.
El pobre espellingat.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «33. Portes. Porta», p. 131. Butlletí de Dialectologia Catalana.
El pobre espellingat!
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Porta», p. 375. Edicions Polígrafa.

Sembla un picaportes

2 fonts, 1926.
Hi ha llocs on el mot «picaportes» s'usa només en comparacions com aquestes.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Picaporta o Picaportes 3». Editorial Moll.
Persona mal endreçada i bruta.
Lloc: Girona, Savallà, Epsluga.
Griera i Gaja, Antoni M., pvre. (1933): La casa catalana «39. Pany i clau. Picaporta», p. 170. Butlletí de Dialectologia Catalana.

Picaportas

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Zarrapastrero.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.

Ser un trucaportes

1 font, 2012.
Quasi sempre ho he sentit aplicat a una dona mal vestida, o amb la roba bruta, més que per la condició social en si. També ho diem familiarment al nen o nena que s'ha embrutit molt mentre jugava. Entrat al DCVB com a «captaire».
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Vocabulari. Tria de paraules II. Trucaportes», p. 347. Brau Edicions.

Una trucaportes

1 font, 2012.
De la dona que va bruta i mal vestida.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. Dels pobres», p. 46. Brau Edicions.