Paremiologia catalana comparada digital

Picatatxes

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1857.

Picatatxes

3 fonts, 1926.
M. i f. Que en tot troba què dir.
Equivalent en castellà: Quisquilloso.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Picatatxes». Editorial Moll.
Persona que en tot troba què dir.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
Som xafarders de safareig, marmanyeres de menuderies i nimietats, amb pruïja meticulosa de mestre tites i pixatinters, picatatxes i punxafigues.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 279. Editorial Pòrtic.

Picatatxas

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Impertinente.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.