Paremiologia catalana comparada digital

Picatatxes

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1857.

Picatatxes

3 fonts, 1926.
M. i f. Que en tot troba què dir.
Equivalent en castellà: Quisquilloso.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Picatatxes». Editorial Moll.
Persona que en tot troba què dir.
Btvllengua (2025): Betevé «D'insults en català n'hi ha un fotimer: gaudeix del nostre lèxic ofensiu - https://beteve.cat/cultura/insults-catala-originals-alternatives-castella/». Barcelona Televisió (Betevé).
Som xafarders de safareig, marmanyeres de menuderies i nimietats, amb pruïja meticulosa de mestre tites i pixatinters, picatatxes i punxafigues.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 19. Catalunya, «comtat gran»», p. 279. Editorial Pòrtic.

Picatatxas

2 fonts, 1857.
Equivalent en castellà: Impertinente.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
M. Impertinent, qui en tot té que dir.
Equivalent en castellà: Impertinente.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Picatatxas», p. 341. Hermanos Espasa, Editores.
M. Impertinent, qui en tot té que dir.
Equivalent en llatí: Molestus.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Picatatxas», p. 341. Hermanos Espasa, Editores.