Paremiologia catalana comparada digital

Pim, pam, pim, pam

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1979.

Pim, pam, pim, pam

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 3. Cos humà b. Sentits. Oïda, escoltar, soroll. Onomatopeies. 4. Cruixir, rascar, etc. Coses trencant-se», p. 403. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Pim, pam, pim, pam / tres fusades fan un ram

1 font, 1979.
El ram, és avui una unitat de llargada d'ordit, en franc desús. La seva equivalència més antiga és l'assenyalada per una vella cançó.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Les eines i les feines de filar. Del ram, la troca i la madeixa», p. 118. Universitat Politècnica de Catalunya.