Paremiologia catalana comparada digital

Pim-plam

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Pim-plam

2 fonts, 1926.
M. Onomatopeia del soroll que es fa donant cops repetits amb un instrument contundent.
S'hi aborda, y pimplam pimplena, Alcover Rond. ii, 270.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pim-plam». Editorial Moll.
Interj. Onomat.: Pim-pam (cops secs repetits).
Com sa mare el sentí, no pogué pus: s'hi aborda, i pimplam, pìmplena, li féu ses galtes vermeies i blaves ses anques […](Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 171. Edicions 62.

Pim-Plam

1 font, 2010.
Sinònim: V. Pim-pam 1.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. P», p. 130. Eumo Editorial.