M. Onomatopeia del soroll que es fa donant cops repetits amb un instrument contundent.
S'hi aborda, y pimplam pimplena, Alcover Rond. ii, 270.
Pim-plam
2 recurrències. Primera citació: 1926.
Interj. Onomat.: Pim-pam (cops secs repetits).
Com sa mare el sentí, no pogué pus: s'hi aborda, i pimplam, pìmplena, li féu ses galtes vermeies i blaves ses anques […](Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).