M. Onomatopeia del crit que fan els pollets o ocells petits.
Ni les renya ni mou la testa ni fa piu, Bergue Fables 107 | S'ou l'estossec d'una feda, un piu de rata penada, Cerdà GG 35.
Equivalent en castellà: Pío.
Piu!
4 recurrències. Primera citació: 1926.
Piu
3 fonts, 1926.
F. Joc d'infants. Es el mateix que a altres regions s'anomena «la cuit».
Amagar-se juant a la piu, Navarro PP 107.
Lloc: val.
Xiulo dels trets.
Lloc: Illes Balears.
Interj. Onomat.: Piu-piu. Hi ha formes paral·leles del derivat «piular» en altres llengües romàniques.
No, no es sentiu ni un piu (Joaquim Ruyra, «La parada», 1919).