Nom que donen els de comarques als de ciutat que no saben anar pel camp (especialment de Barcelona).
M'acompanyaven dos nois de ciutat. Ep. Res de pixapins, s'han fet el Pedraforca.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano. Para los de ciudad, turistas.
L'antic costum de posar motius a persones en particular i d'una manera general als naturals o als habitants d'una població darrerament ha agafat una nova volada pel que fa a Barcelona i els barcelonins…[…] moltes poblacions, tant de lacosta com de la muntanya, siguin habituals els qualificatius de «camacos»,«pixapins» i «diesels» per a designar d'una manera global els visitants que,suposadament, arriben en massa de la gran capital catalana.
Tots són«pixapins» perquè és generalment admès que de tant en tant s'aturen enels seus viatges per alleugerir la bufeta en una pineda.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Terme despectiu per anomenar els barcelonins.
Invasor del món rural. Els diem pixapins perquè darrere de cada pi n'hi ha un pixant, són com una plaga de cap de setmana. També són coneguts com a camacus perquè tot el que veuen al camp és macu.
No costa gaire imaginar d'on prové la paraula: se suposa que quan hom és fora de casa i li entra una necessitat fisiològica ineludible ha de buscar un lloc on evacuar-la.
Altrament dit de can Fanga o directament barcelonins. Així s’anomena despectivament a les persones de Barcelona.
Estic farta dels pixapins, ja tenim la platja rebentada de gent.
L'insult número dos després de Can Fanga sí que ve dels gironins. A meitats dels 60, quan els de Barcelona col·lapsaven la carretera per anar a Begur o Cadaqués, s'aturaven a pixar als formosos pins dels marges, vinclats per la tramuntana.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
No se les acabaria. «Vols dir?», va contestar el pixapins com qui vol creure's una cosa però no pot.
Lloc: Garrigues.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano. Un dominguero que se cree de campo.
Es diu a (d')una persona de la ciutat que va a pagès els caps de setmana.
Sinònim: Camaco.