Presumit i nom que també donaven als habitants de València, de Castelló de la Plana i de Gandia.
Pixaví
9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1928.
Pixaví
4 fonts, 1999.
Pixaví: «En els pobles dels voltants, natural o habitant de València, Castelló, Gandia i d'altres ciutats.» (DNV) «Home presumit, sobretot en el vestir» (DCVB).
Susuí pues un dia que la malaída criatura, no sé com, s'enredrá en un pixavinet y de llargues a curtes li embocá un cudòl sanser en lo cap, de modo que el deixá mich estomordit.
Font: El tio Tòfol i Vaoret (El Mole, 1a època, 1r volum, núm. 3 (11 de febrer de 1837): p. 35).
Pixaví -ina [piʃaví] m. i f. [col·loq.] En els pobles dels voltants, natural o habitant de València, Castelló de la Plana, Gandia i d'altres ciutats.
Es diu a (d')un home presumit en el vestir.
Sobrenom que es dóna als habitants de València i de Gandia.
Ésser un pixaví
1 font, 2023.
Per una altra banda, el català sol fer servir més verbs que no pas noms i, per tant, és en les construccions verbals on trobarem més recursos. Heus-ne ací unes quantes, amb matisos i graus de formalitat diversos: aparentar, aparençar, etc.
Sinònim: Aparentar.
Equivalent en castellà: Postureo.
Paréixer un pixaví
1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Pixaví —ina
1 font, 2008.
Molt presumit, sobretot en el vestir. Malnom que en els pobles de la rodalia de València i de Gandia es dóna als habitants d'aquestes ciutats.
Pixavina
1 font, 1999.
Es diu a (d')una dona presumida.