Caure de cop; pegar un cop.
Lloc: Illes Balears.
Plaf!
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Plaf
2 fonts, 1991.
Interj. Onomat.: Paf, xaf.
[…] i, al cap de deu passos… plaf!… mare i fill Roig, desprenent-se d'un grup, me les emprenen ja amb grans aixeres d'alegria […] (Narcís Oller, «Pilar Prim», 1906).
Plaf!
1 font, 1926.
Interj. que expressa la caiguda o cop d'una cosa que s'esclafa o cedeix.