Ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar.
De xaloc, ni molt ni poc
74 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1914.
Xaloc, ni molt ni poc
25 fonts, 1915.
Lloc: Mallorca.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Girona (Gironès).
Lloc: Xàbia (Marina Alta).
Sinònim: Vent de xaloc, val més massa que poc.
De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Equivalent en francès: Du sirocco, ni beaucoup ni peu.
Lloc: Catalunya del Nord.
De: Sanchis Guarner.
Sinònim: L'aixalop, ni molt ni poc.
Lloc: València, Mallorca.
Però el vent més marejador és el del sud-est, que té un bon tros de mar per anar aixecant abans d'arribar a les nostres costes.
Vent del sud-est, que crea dificultats als pescadors.
Lloc: Calafell.
Lloc: Calella de Palafrugell, Tamariu i cap Roig i Sant Feliu de Guíxols.
Lloc: L'Ametlla de Mar.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsia).
Aquest vent, que bufa del sud-est, sol ser calent i dolent per mar i per terra.
Lloc: Pla de l'Estany.
Lloc: País Valencià.
Ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i produeix gran moviment a la mar.
Lloc: País Valencià.
Vent del sud-est que, per ser calent, malmet les plantacions, si és excessiu.
Lloc: L'Ametlla de Mar.
Font: C 0974, p78.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita.
Font: C 0974, p78.
Lloc: Alcanar i les Cases d'Alcanar.
Font: C 0974, p78.
Del Xaloc o vent del sud-est.
Lloc: Ribera.
De xaloc, ni molt ni poc
9 fonts, 1914.
La tardor és mal temps per a la pesca. Regnen els pitjors vents de la mar: el xaloc i el migjorn, els qual porten pluges que sovint degeneren en temporals.
Sinònim: De xaloc, ni massa ni poc.
Es xaloc és un vent sempre desagradable, i sobretot per anar a pescar.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Lloc: Palamós.
Del Xato, mariner de Torredembarra.
El xaloc és un vent que sovint provoca temporals. Es fa referència a la pesca.
Lloc: Cadaqués.
És un vent que provoca pluges i mal estat de la mar. Si el vent ens arriba de l'Àfrica i duu pols del desert en suspensió, quan plou pot originar les anomenades «pluges de fang» o «de sang» (segons la coloració de la sorra).
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Del xaloc, ni molt ni poc
9 fonts, 1996.
Convé la humitat i la pluja, però no en excés.
De xaloc ni molt ni poc
6 fonts, 1997.
Es xaloc és un vent desagradable i alhora desconvenient per anar a pescar.
Lloc: Cadaqués (Empordà).
Lloc: Baix Empordà.
És un vent dit del car de fora que no vol pas dir que s'hi pugui veure malastrugança escrita a l'horitzó. Pot bufar fluix amb cels serens, però quan arrenca frescot acompanyat de núvols enfetgetats, segons expressió que ve de temps reculats, no és de gaire fiar perquè sol bellugar trangolades fortes que en ocasions són preludi de temporal.
Lloc: Lloret de Mar.
El viento del sureste, suele ser un viento de velocidades regulares, más bien flojo. En el mar se evapora la humedad del agua, por su componente seco y cálido desde el continente africano. El relieve bajo de la costa sureste acompañado de la regularidad del viento, hacen que el tiempo húmedo se asiente en el centro de la isla. Los vientos de sureste traen calma al mar. De: Amades.
El xaloc, a part de moure molt la mar, amb la seva salinitat crema la brosta de la vegetació.
Lloc: Altafulla.
Al xaloc, molt o poc
3 fonts, 1980.
Refranys mariners relatius a la meteorologia.
Lloc: Peníscola.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Peníscola.
Font: Ayza 1981:132.
Xaloc ni molt ni poc
3 fonts, 2006.
No convenen ni els xalocs forts ni massa suaus sinó un corrent d'aire moderat. També qualifica el xaloc com a alcavot del mestral, és a dir, precursor de l'aparició d'aquest vent.
Font: Martínez 1947:195.
Vent del sud-est que, per ser molt calent, si és exfcessiu, malmet les plantacions.
Lloc: L'Ampolla.
Font: C 0974, p78.
De xaloc, / ni molt ni poc
2 fonts, 1930.
Xaloc: vent que bufa del sud-est. Sol ésser calent i és dolent per mar i per terra. Al camp de Tarragona l'anomenen també «buida-sacs».
Lloc: Palamós.
Xaloc ni massa ni poc
2 fonts, 2019.
Font: Martínez 1947:196.
El viento del sureste, suele ser un viento de velocidades regulares, más bien flojo. En el mar se evapora la humedad del agua, por su componente seco y cálido desde el continente africano. El relieve bajo de la costa sureste acompañado de la regularidad del viento, hacen que el tiempo húmedo se asiente en el centro de la isla. Los vientos de sureste traen calma al mar. De: Morte.
Xaloc, / ni molt ni poc
2 fonts, 1938.
Lloc: Sant Vicent del Raspeig (Alacantí).
Aixalòc, ni molt ni poc
1 font, 1928.
Mariner.
Lloc: País Valencià.
De xaloc / ni molt, ni poc
1 font, 2014.
Lloc: Penedès.
Font: Comes/Gual, Mar pescadors, 27.
De Xaloc, / ni molt, ni poc
1 font, 1995.
També poden ser perjudicials alstres vents, si fem cas de dites antigues dels pescadors.
Lloc: Torredembarra.
De xaloc, ni massa ni poc
1 font, 2003.
Sinònim: De xaloc, ni molt ni poc.
De Xaloc, ni molt ni poc
1 font, 1960.
Lloc: Eivissa i Formentera.
De xaloc, ni molt ni poc; de ponent, ni gent ni vent
1 font, 1984.
Lloc: El Port de la Selva (Alt Empordà).
Vent xaloc, ni molt ni poc
1 font, 2008.
És un aire procedent del sud-est que no agrada gaire.
Sinònim: Xaloc, ni molt ni poc.
Xaloc, mar ni molt ni poc
1 font, 1995.
És un vent que provoca pluges i mal estat de la mar. Si el vent ens arriba de l'Àfrica i duu pols del desert en suspensió, quan plou pot originar les anomenades «pluges de fang» o «de sang» (segons la coloració de la sorra).
Lloc: Mallorca.
Xalóc, ni molt ni poc
1 font, 1915.
Gent de mar. De: Romaní i Guerra, Amador (1919).
Lloc: Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Xaloc, o molt o poc
1 font, 1985.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Xaloc: ni molt ni poc
1 font, 1994.
No munta res d'envergadura.
Lloc: País Valencià.