De xaloc, ni molt ni poc

46 recurrències en 13 variants.

2. De xaloc ni molt ni poc (2010, 3 fonts)

Es xaloc és un vent desagradable i alhora desconvenient per anar a pescar.

Lloc: Cadaqués (Empordà).

Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 55. Ajuntament de Cadaqués.
Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

El viento del sureste, suele ser un viento de velocidades regulares, más bien flojo. En el mar se evapora la humedad del agua, por su componente seco y cálido desde el continente africano. El relieve bajo de la costa sureste acompañado de la regularidad del viento, hacen que el tiempo húmedo se asiente en el centro de la isla. Los vientos de sureste traen calma al mar. De: Amades.

Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.5. Viento de Xaloc», p. 589. UIB.

3. De xaloc, ni massa ni poc (2003, 1 font)

Sinònim: De xaloc, ni molt ni poc.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 151. Pagès Editors.

4. De xaloc, ni molt ni poc (1983, 7 fonts)

La tardor és mal temps per a la pesca. Regnen els pitjors vents de la mar: el xaloc i el migjorn, els qual porten pluges que sovint degeneren en temporals.

Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català V «Octubre. La vida a la costa», p. 329. Salvat, S.A. de Ediciones.

Sinònim: De xaloc, ni massa ni poc.

Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XX. Natura. El vent», p. 151. Pagès Editors.

Es xaloc és un vent sempre desagradable, i sobretot per anar a pescar.

Lloc: Cadaqués (Empordà).

Contos, Montserrat (2010): Ditxos a Cadaqués, p. 31. Ajuntament de Cadaqués.

Del Xato, mariner de Torredembarra.

Oral / Vilaseca, Raimon. Font oral.

El xaloc és un vent que sovint provoca temporals. Es fa referència a la pesca.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 27. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Els mesos de l'any. Col·lecció «Folklore, 2», p. 15. Editorial Miguel A. Salvatella.

És un vent que provoca pluges i mal estat de la mar. Si el vent ens arriba de l'Àfrica i duu pols del desert en suspensió, quan plou pot originar les anomenades «pluges de fang» o «de sang» (segons la coloració de la sorra).

Lloc: Cadaqués (Empordà).

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Xaloc (135o)», p. 55. Editorial Noray.

5. Del xaloc, ni molt ni poc (1996, 8 fonts)

Astrogea (diverses fonts) (2009): Astrogea «Refranys i dites sobre el temps». Web.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.

Convé la humitat i la pluja, però no en excés.

Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent xaloc (també dit marinada) (procedent del sud-est)», p. 631. Web.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna», p. 40. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «l'oratge, el sol i la lluna». Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): Els refranys meteorològics. Web.

7. Xaloc ni massa ni poc (2019, 2 fonts)

Font: Martínez 1947:196.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Xaloc», p. 70. Edicions del Bullent.

El viento del sureste, suele ser un viento de velocidades regulares, más bien flojo. En el mar se evapora la humedad del agua, por su componente seco y cálido desde el continente africano. El relieve bajo de la costa sureste acompañado de la regularidad del viento, hacen que el tiempo húmedo se asiente en el centro de la isla. Los vientos de sureste traen calma al mar. De: Morte.

Torrens Calleja, José María (2019): Percepción del clima y del cambio global en Mallorca. Mitos, equívocos y realidades entorno al medio físico «13. Refranes de los vientos propios de la isla. 13.5. Viento de Xaloc», p. 590. UIB.

8. Xaloc ni molt ni poc (2006, 3 fonts)

Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la meteorologia i el cel. Dites sobre la meteorologia. Sobre l'aire i el vent». Web.

No convenen ni els xalocs forts ni massa suaus sinó un corrent d'aire moderat. També qualifica el xaloc com a alcavot del mestral, és a dir, precursor de l'aparició d'aquest vent.

Font: Martínez 1947:195.

Llorca Ibi, Francesc Xavier (2019): Gat vell. Dites marineres «5.3.1. Del vent i els seus noms. Xaloc», p. 70. Edicions del Bullent.

Vent del sud-est que, per ser molt calent, si és exfcessiu, malmet les plantacions.

Lloc: L'Ampolla.

Font: C 0974, p78.

Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 4. 21. Baix Ebre. 2). Municipis de la subcomarca Delta de l'Ebre del Baix Ebre», p. 90. Autoedició.

9. Xaloc, / ni molt ni poc (1998, 1 font)

Lloc: Sant Vicent del Raspeig.

Garcia Molina, Rafael (1998): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 1998 «Gener 1998». Web.

10. Xaloc, mar ni molt ni poc (1995, 1 font)

És un vent que provoca pluges i mal estat de la mar. Si el vent ens arriba de l'Àfrica i duu pols del desert en suspensió, quan plou pot originar les anomenades «pluges de fang» o «de sang» (segons la coloració de la sorra).

Lloc: Mallorca.

Trepat i Albero, Josep Anton (1995): Refranys de vora mar «Parlem del temps. Vent. Xaloc (135o)», p. 55. Editorial Noray.

11. Xaloc, ni molt ni poc (1951, 16 fonts)

Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 950. Editorial Selecta-Catalonia.

Lloc: País Valencià.

Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Aire i vent», p. 37. Editorial Sargantana.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.

Lloc: Girona (Gironès).

El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Girona y su provincia». Blogger.

Lloc: Xàbia (Marina Alta).

Espinós i Quero, Antoni; Polo Villaseñor, Fernando (1987): Refraner de Xàbia, dins Xàbiga, núm. 3 (Estiu-tardor, 1987), pàg. 81-95 «Refraner de Xàbia. El refraner local. El món físic. La meteorologia», p. 85. Xàbiga.

Sinònim: Vent de xaloc, val més massa que poc.

Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «X 7», p. 905. Columna Edicions.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Vent xaloc (també dit marinada) (procedent del sud-est)», p. 632. Web.

Equivalent en francès: Du sirocco, ni beaucoup ni peu.

Lloc: Catalunya del Nord.

Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «El vent / Le vent», p. 530. Robert Morel Editeur.

Lloc: Calella de Palafrugell, Tamariu i cap Roig i Sant Feliu de Guíxols.

Manent, Albert; Cervera, Joan; Cruset, Lídia; Massegosa, Rosa M.;Vega, Salvador (2014): Els noms populars de núvols, boires i vents del Baix Empordà «Recull de refranys, dites i curiositats», p. 129. Edicions Sidillà.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 99. Editorial l'Esquer.

Aquest vent, que bufa del sud-est, sol ser calent i dolent per mar i per terra.

Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 35. Edicions 62.

Lloc: Pla de l'Estany.

Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Èpoques de l'any», p. 53. Ajuntament de Banyoles.

Vent del sud-est que, per ser calent, malmet les plantacions, si és excessiu.

Lloc: L'Ametlla de Mar.

Font: C 0974, p78.

Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 4. 21. Baix Ebre. b). Municipis de la subcomarca de Tortosa», p. 80. Autoedició.

Lloc: Sant Carles de la Ràpita.

Font: C 0974, p78.

Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 5. 22. Montsià. a). Municipis de la subcomarca Delta de l'Ebre del Montsià», p. 99. Autoedició.

Lloc: Alcanar i les Cases d'Alcanar.

Font: C 0974, p78.

Serra i Feu, Ricard (2010): Refranys geogràfics (volum 2) - Comarques meridionals (Catalunya), del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València) «Capítol 5. 22. Montsià. b). Municipis de la subcomarca Muntanya del Montsià», p. 109. Autoedició.

Del Xaloc o vent del sud-est.

Lloc: Ribera.

Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Aire i vent», p. 26. J. Huguet Pascual, editor.

12. Xaloc, o molt o poc (1985, 1 font)

Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Junqué, Montserrat ;Martinoy, Mònica (1985): Un pam de llengua - Refranys que es diuen a Torroella «2. A mi sí que tant me fa, si fa sol com si no en fa», p. 27. Museu del Montgrí i del Baix Ter.

13. Xaloc: ni molt ni poc (1994, 1 font)

No munta res d'envergadura.

Lloc: País Valencià.

Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «2. Hivern 2.4 Vents d'hivern», p. 24. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Un projecte de:

dites.cat

Logo de Softcatalà

Ajudeu-nos a millorar

Email de contacte