Pegar un cop amb un objecte sòlid.
Lloc: Illes Balears.
Plam!
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Plam
2 fonts, 1991.
Interj. Onomatopeia del soroll que se sent quan una persona o cosa és colpejada amb un objecte sòlid, o quan cau feixugament o molt a plom, o rebota, o explota, o quan una porta, una finestra, un llibre o alguna altra cosa s'obre o es tanca violentament, i també, en sentit figurat, d'un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
Al cap d'un any, plam, a l'hora de dinar se'm presenta a la botiga, amb la gorra a la mà i fent cortesies a les cadires […] (Emili Vilanova, «Una recepta vella», «Lo primer amor i altres narracions», 1879-1906).
Plam!
1 font, 1926.
Onomatopeia del cop d'una cosa que cau feixugament o molt a plom.
Y plam, cau demunt es cap de sa mare, Alcover Rond. i, 72 | Plam, a l'hora de dinar se'm presenta, Vilanova Obres, iv, 168.