Pegar un cop amb un objecte sòlid.
Lloc: Illes Balears.
Plam!
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Plam
3 fonts, 1991.
Onomatopeia del soroll que fa una persona o una cosa quan és colpejada, o quan cau feixugament o molt a plom.
Em vaig entrebancar i plam!, vaig quedar estirat a terra, sobre el pas zebra. Quin ridícul!
Equivalent en anglès: Bam | Bang | Bash | Boomp | Boomph | Bump | Bwak | Crash | Splat | Thud | Thump.
Onomatopeia del soroll que fa una persona o una cosa quan és colpejada, o quan cau feixugament o molt a plom.
Em vaig entrebancar i plam!, vaig quedar estirat a terra, sobre el pas zebra. Quin ridícul!
Equivalent en castellà: Cha | Clonc | Cras | Paf | Plaf | Plas | Plof | Plum | Zas.
Onomatopeia del soroll que fa una persona o una cosa quan és colpejada, o quan cau feixugament o molt a plom.
Em vaig entrebancar i plam!, vaig quedar estirat a terra, sobre el pas zebra. Quin ridícul!
Equivalent en francès: Bing | Boum | Floc | Floch | Flop | Paf | Pan | Patatras | Plaf | Pof | Pouf | Tap | Tchac | Vlan.
Onomatopeia del soroll d'un cop sec, especialment el que es fa en obrir o tancar una porta, una finestra, un llibre o una altra cosa semblant.
En sentir el timbre, en Roger, plam!, va tancar el llibre d'una revolada.
Sinònim: Blam.
Equivalent en anglès: Bam | Bang | Blam | Slam | Thud.
Onomatopeia del soroll d'un cop sec, especialment el que es fa en obrir o tancar una porta, una finestra, un llibre o una altra cosa semblant.
En sentir el timbre, en Roger, plam!, va tancar el llibre d'una revolada.
Sinònim: Blam.
Equivalent en castellà: Blam | Paf | Plaf | Plam | Plum | Pum | Pumba | Zas.
Onomatopeia del soroll d'un cop sec, especialment el que es fa en obrir o tancar una porta, una finestra, un llibre o una altra cosa semblant.
En sentir el timbre, en Roger, plam!, va tancar el llibre d'una revolada.
Sinònim: Blam.
Equivalent en francès: Blam | fla | Pim | Vlam.
Sinònim: V Plop 3.
Interj. Onomatopeia del soroll que se sent quan una persona o cosa és colpejada amb un objecte sòlid, o quan cau feixugament o molt a plom, o rebota, o explota, o quan una porta, una finestra, un llibre o alguna altra cosa s'obre o es tanca violentament, i també, en sentit figurat, d'un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
Al cap d'un any, plam, a l'hora de dinar se'm presenta a la botiga, amb la gorra a la mà i fent cortesies a les cadires […] (Emili Vilanova, «Una recepta vella», «Lo primer amor i altres narracions», 1879-1906).
Plam!
1 font, 1926.
Onomatopeia del cop d'una cosa que cau feixugament o molt a plom.
Y plam, cau demunt es cap de sa mare, Alcover Rond. i, 72 | Plam, a l'hora de dinar se'm presenta, Vilanova Obres, iv, 168.