Paremiologia catalana comparada digital

D'amagatotis

62 recurrències en 15 variants. Primera citació: 1839.

D'amagatotis

33 fonts, 1902.
I s'ha de valer de manyes per a tenir-hi una entrevista d'amagatotis.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «El pastor», p. 102. Edicions 62.
S'havia embolicat d'amagatotis amb la dona pitjor del poble.
«Català, Víctor» (1902): Drames rurals «L'empelt», p. 115. Edicions 62.
Adv. D'amagat.
Els amors de sa filla… encara anavan d'amagatotis, Vilanova Obres iv, 25. Sortir de casa d'amagatotis i anar de bella nit munt enllà… era el que més m'engrescava, Ruyra Parada 15.
Equivalent en castellà: A escondidas.
Lloc: Or., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Amagatotis», p. 595. Editorial Moll.
I el gatet, d'amagatotis, / mentre es llepava els bigotis, avançava lentament / com un caçador silent.
Antoja, Joan; Matas, Anna M.; Oriol, Joan (2018): Bestial! Cultura popular, refranys i frases fetes… molt animals «Gat. El gat i les granotes. Conte en vers», p. 20. Cossetània Edicions.
Han hagut de ser els mateixos croats, armats d'amagatotis pels mateixos europeus, els qui han recuperat per la força el territori perdut fa quatre anys.
Badia, Jordi (1995): Avui «Món/Set dies. Temps per a la diplomàcia?», p. 5. L'Avui / El Punt Avui.
Equivalent en castellà: A cencerros tapados, a escondidas, de hurtadillas, de tapadillo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 64. Editorial Pòrtic.
El cos de Jesús mort fou robat d'amagatotis pels deixebles, que el feren passar per ressuscitat i van penjar la llufa a dos mil anys de tanoques.
Ballarín i Monset, Josep M. (1996): Avui «De prop i de lluny. El miracle», p. 29. L'Avui / El Punt Avui.
Sinònim: D'amagat.
Equivalent en castellà: A escondidas.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Bassa Pasqual, Jaume (2016): Emporion Revista Digital, Núm. 112 (abril del 2016) «Proverbis, refranys i frases fetes - https://emporion.org/proverbis-refranys-i-frases-fetes-15/». Web.
No hi havia a la comarca baralla o malifeta en què no participés, d'amagatotis o a cara descoberta.
Bofarull i Terrades, Manuel (1995): Figures vora el rec, p. 52. Columna Edicions.
Jo que et conec sé que no és veritat i que tan sols t'has atrevit a dir el que molts de la teva corda xiuxiuejaven d'amagatotis.
Camps, Jaume (1995): Avui «Cartes creuades. «Les copains d'abord»», p. 14. L'Avui / El Punt Avui.
Pop. fam. Fer alguna cosa sense que ningú se n'adoni.
Van entrar d'amagatotis.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Amagar», p. 38. Llibres de l'Index, S.A.
Agacho.
Sinònim: D'amagat d'algú.
Equivalent en gallec: Ao agacho de alguén.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 49. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Agachadas.
Ho feien tot d'amagatotis per por que els enxampessin.
Sinònim: D'amagat d'algú.
Equivalent en gallec: Ás agachadas de alguén.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 49. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Escondidas.
Ho feien tot d'amagatotis per por que els enxampessin.
Sinònim: D'amagat d'algú.
Equivalent en gallec: Ás escondidas de alguén.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 67. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Ocultas.
Ho feien tot d'amagatotis per por que els enxampessin.
Sinònim: D'amagat (d'algú).
Equivalent en gallec: Ás ocultas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «3. Achega para un corpus fraseolóxico galego-catalán», p. 76. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Amagatotis.
Ho feien tot d'amagatotis per por que els enxampessin.
Equivalent en gallec: Ao agacho.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 92. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Amagatotis.
Ho feien tot d'amagatotis per por que els enxampessin.
Equivalent en gallec: Ás agachadas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 92. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Amagatotis.
Ho feien tot d'amagatotis per por que els enxampessin.
Equivalent en gallec: Ás escondidas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 92. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
Amagatotis.
Ho feien tot d'amagatotis per por que els enxampessin.
Equivalent en gallec: Ás ocultas.
Cerradelo, Silverio; Valls, Esteve (2013): Achega fraseolóxica para un dicionario bilingüe galego-catalán / catalán-galego «4. Achega para un corpus fraseolóxico catalán-galego», p. 92. Cadernos de Fraseoloxía Galega.
El pretendent es converteix en «vistaire» i, amb companyia d'un amic, va a visitar d'amagatotis la família de la futura dona.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Desè grapat: Creixeu i multipliqueu-vos», p. 203. Edicions del Mall.
Segurament es cou alguna cosa d'amagatotis i fa una bona conllecció!
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Quart grapat: Les nostres bruixes de cada dia. El gat escaldat», p. 78. Edicions del Mall.
A més, sovint se sentia marejada i amb vòmits, sense que les til·les i les tissanes que es preparava d'amagatotis li donessin millora.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Setè grapat: Llibre de les bèsties. El cas de la dona fata», p. 152. Edicions del Mall.
Equivalent en castellà: A hurtadillas, de tapadillo.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 12. Editorial Diàfora.
Procurant no ésser descobert.
Ho tenien prohibit, però hi van entrar d'amagatotis.
Sinònim: D'amagat (d'algú), d'amagatons, d'esquitllada, d'esquitllentes, d'estranquis.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Amagant-se». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Déu l'hagi perdonada, perquè era pobra, i això que havien jugat juntes, de petites. I ja ho veus: un, d'amagatotis.
Espriu, Salvador (1995): Tereseta-que-baixava-les-escales «dins Antologia de Contes Catalans II (1983)», p. 360. Edicions 62.
La mare no ho ha vist perquè ho he fet d'amagatotis.
Sinònim: D'amagat.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 38. Editorial Claret.
[…] que si havia estat emboscat al seu poble; que si sort de la cunyada que li duia el menjar d'amagatotis al mig del bosc i l'hi deixava dins d'un carballo corcat.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Juny 2001», p. 23.
Loc. prep. [LC]. → D'amagat 1.
D'amagatotis de la seva mare, va agafar un pa i se'l va posar al sarró. | Vam entrar d'amagatotis a casa.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «amagatotis ». Institut d'Estudis Catalans.
[…] va arribar a posar tres o quatre xocolateries, que en aquella època, de moralitat confortable i enllustrada, era la manera digna de desfer-se dels amors d'amagatotis.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 322. Editorial Pòrtic.
D'amagat.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Amagatotis, d'», p. 11. Pagès Editors.
Ens vam menjar un gelat d'amagatotis.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 40. Llibres de l'Index, S.A.
Locucions populars.
Ens vam menjar un gelat d'amagatotis.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2015): Osona.com «La riquesa del català parlat a Vic, per Toni Coromina». Web.
Actuar d'una forma molt reservada, procurant no ser descobert.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).
Palahí, Lluís (1994): 'Expressions ganxones', dins Setmanari Àncora «Expressions ganxones». Àncora. Setmanari de la Costa Brava.
Sinònim: Veg. D'amagat.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «Amagatotis». Editorial Barcanova.
Procurant no ésser descobert.
Sinònim: Veg. D'amagat.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 101. Edicions 62.
Loc. adv. D'amagat, procurant no ser descobert.
Ho tenien prohibit, però hi van entrar d'amagatotis.
Sinònim: D'amagatons.
Rodamots (2022): «D'amagatotis ». Rodamots.
Mots que només tenen sentit com a part de locucions i frases fetes. És a dir, que aquestes paraules no es poden usar soltes, sinó només com a part de l'expressió.
Rodamots (2017): «Mots que només tenen sentit com a part de locucions i frases fetes - https://rodamots.cat/escreix/mots-que-nomes-tenen-sentit-com-a-part-de-locucions-i-frases-fetes/». Rodamots.
Ruyra, Joaquim (1949): Obres completes «Aforismes i frases fetes del català popular. Cinquena tongada. Amagatotis», p. 903. Editorial Selecta-Catalonia.
… i que es passés mitja hora assegut a un banc al costat de les pistes de bitlles a l'aire lliure de Midway Park, observant el trànsit abans de tornar mig d'amagatotis a l'aparcament de la Tec.
Sharpe, Tom (1984): Wilt, més que mai «9», p. 118. Columna Edicions.
Amb un petit toc de mestressa de casa barjaula de les novel·les de pornografia obtusa que escrivien d'amagatotis i publicaven amb pseudònim vergonyant alguns autors.
Teixidor, Emili (1994): Avui «Poble Nou 6. Una meuca de disseny», p. 2. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Vic (Osona).
Correu electrònic.
Equivalent en castellà: A hurtadillas.
(1981): Apunts de català pràctic. 3 «Enriquim i polim la nostra parla», p. 13. L'Avui / El Punt Avui.

A amagatontes

3 fonts, 2014.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Garriga Subirats, Anna (2020): Riu riu «Annex 2 — Recerca de dites, frases fetes i locucions», p. 123. Universitat Autònoma de Barcelona.
Amb dissimulació, d'amagat.
Jordà Mulet, Juli (2014): Paraules en xarxa. Paraules rescatades «A», p. 12. Juli Jordà Mulet.
Lloc: Alcanar.
Sancho, Joan-Josep (2018): El rebost de la llengua. De dita en dita s'ompli la pica «Dites, frases fetes, locucions…», p. 113. Onada Edicions.

D'amagatontes

3 fonts, 1933.
Fer algo d'amagat, en secret.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 92. Societat Castellonenca de Cultura.
Furtivament.
No vages d'amagatontes, que et comprenc massa la intenció (Burriana).
Griera, Antoni (1966): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - I «Amagatontes», p. 180. Edicions Polígrafa.
D'amagatotis, d'amagat.
Verbofília. Populogis (2012): Verbofília. Populogis «http://rbn.jimdo.com/verbof%C3%ADlia/populogis/». Web.

Anar d'amagatotis

2 fonts, 1915.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada I «A 893», p. 400. Columna Edicions.
De: Camí, Modest (1916-17).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/13/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

De amagatotis

2 fonts, 1839.
De amagatotis.
Equivalent en castellà: A escondidas.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol VIII. De las preposicións. De las compostas», p. 144. Imprenta de A. Berdeguer.
Mod. adv. fam.
Sinònim: De amagadet.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «De amagatotis», p. 105. Impremta de Josep Torner.

Anar a amagatontes

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Apendis. A», p. 310. Editorial Arte y Letras.

D'amagatotes

1 font, 1926.
Adv. D'amagat.
Havia reparat… que vetllava d'amagatotes, Pons Auca 174.
Equivalent en castellà: A escondidas.
Lloc: Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Amagatotes», p. 595. Editorial Moll.

D'amagatòtis

1 font, 1907.
Expressions adverbials.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. 42. 245», p. 86. Baguñá, editor.

D'amagatotits

1 font, 2000.
Sinònim: D'amagat.
Equivalent en castellà: A escondidillas.
López Alcaraz, Josefa (2000): Modismos y frases hechas en castellano y en catalán. Observaciones y estudio contrastivo «II. Variantes fraseológicas. 2. Variantes léxico-cuantitativas (hay variante en castellano y en catalán)», p. 189. Estudios Románicos.

De magatons

1 font, 1926.
D'amagatons.
Quant preposa per lo contrari entre algun mal, va de magatons y en fengides rahons, Faules Isòp. 160.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Magatons». Editorial Moll.

De magatotis

1 font, 2004.
D'amagat.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Magatotis, de», p. 91. Pagès Editors.

Entrar d'amagatotis

1 font, 1997.
M'ho imagino així perquè quan entri al cel d'amagatotis, com espero, hi trobaré els meus.
Ballarín i Monset, Josep M. (1997): Avui «De prop i de lluny. Les arengades i el pa», p. 29. L'Avui / El Punt Avui.

Fer una cosa d'amagatotis

1 font, 2003.
Fer-la amagant-se, ocultament.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «A», p. 15. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Fer-ho a amagatontes

1 font, 1996.
Mon pare l'utilitza molt quan es refereix a fer una cosa sense que ningú se n'adone.
Lloc: La Ràpita (Montsià).
Cruelles Rosales, Carme (1996): ««La nostra "tribu"» - 2.6. Frases fetes», p. 38. L'Algadir dels Alfacs.

Fer-les d'amagatotis

1 font, 1986.
Malgrat tot, ell mirava de fer-les d'amagatotits, procurant que no el veiés ningú.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Sisè grapat: Intercediu per nosaltres. L'home de la lluna», p. 125. Edicions del Mall.