Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pescador i de mariner», p. 1021. Editorial Selecta-Catalonia.
Platja tova, corrent de llevant
Dita de gent de mar per a significar que, si en acostar-se a la platja hom nota una major suavitat en el corrent que d'ordinari, farà vent de llevant i el corrent també serà d'aquell indret, amb què resultarà afavorida la pesca i la maniobra. Hom atribueix l'estovament de la platja a la influència d'un suposat riu subterrani que en arribar al mar l'amoroseix (segueix a l'original).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
De: Amades, Joan.
Font: Folklore de Catalunya. Cançoner (Ed. Selecta, Barcelona, 1982, p1019-1030).
Dita de gent de mar per significar que, si en acostar-se a la platja es nota una major suavitat en el corrent que d'ordinari, farà vent de llevant.
El corrent de llevant comporta mala mar, i la platja queda estovada per l'acció de les onades.