[…] el vent en els arbres de la riera mentre Candi fumigava al bosc, Samanta picant el cuir amb un martellet / plic! plic! plic! (Oriol Pi de Cabanyes, «També les formigues, Dylan, algun dia ploraran de solitud», 1975).
Aquest lloc web fa servir galetes de Google per analitzar el trànsit.