Onomatopeia d'un parell de bufetades.
Plif-plaf
3 recurrències. Primera citació: 1926.
El soroll de ganivetades.
Interj. Onomat.: Pif-paf.
I el general li bramava que per què havia matat el cirerer, i el sergent de la guàrdia civil, plif-plaf, que per què, i ell els barbotejava que era un bon hortolà […] (Joan Rendé, «El barber violador», 1997).