Paremiologia catalana comparada digital

Ploracossos

5 recurrències. Primera citació: 1857.
M. i f. Home o dona que es lloga per a plorar en els enterraments.
Equivalent en castellà: Plañidero, plañidera.
Lloc: Priorat.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Ploracossos». Editorial Moll.
Dones que es llogaven per plorar en els enterraments.
Sinònim: Ploraneres.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. Ulls que miren però que també ploren i quan dormim es clouen», p. 278. Editorial Gregal.
Equivalent en castellà: Plañidera.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
La ploradora que es llogava per a plorar en els enterraments.
Lloc: Tarragona.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Ploracossos», p. 341. Edicions Polígrafa.
Sinònim: Ploraner.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «P», p. 140. Editorial Trabucaire.