Poc!

2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Poc

1 font, 2002.

Interj. Onomatopeia del soroll que es fa en colpejar una pilota amb un bat, una raqueta, una paleta, i també del que fa una cosa que rebota.

[Un home colpeja una pilota de tenis amb la raqueta:] Poc (Josep M. Madorell, «Jep», «Cavall Fort», 54, 1965.

1 font, 1926.

Exclamació per a indicar que es considera ben merescut i no gens excessiu un càstig, un fracàs, un mal que algú sofreix.