Paremiologia catalana comparada digital

Poc!

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Poc

2 fonts, 2002.
Onomatopeia del soroll que es fa en colpejar una pilota amb un bat, una raqueta de tenis, una paleta de ping-pong, i també del que fa una cosa en rebotre.
—Doncs a mi magrada el revés a dues mans. Així, veus? —va dir fent-ho veure amb una paella—: Poc!
Equivalent en anglès: Biff | Boing | Dink | Plonk | Plunk | Puck.
Onomatopeia del soroll que es fa en colpejar una pilota amb un bat, una raqueta de tenis, una paleta de ping-pong, i també del que fa una cosa en rebotre.
—Doncs a mi magrada el revés a dues mans. Així, veus? —va dir fent-ho veure amb una paella—: Poc!
Equivalent en castellà: Plum | Toc.
Onomatopeia del soroll que es fa en colpejar una pilota amb un bat, una raqueta de tenis, una paleta de ping-pong, i també del que fa una cosa en rebotre.
—Doncs a mi magrada el revés a dues mans. Així, veus? —va dir fent-ho veure amb una paella—: Poc!
Equivalent en francès: Clop | Ploc | Poc | Tac | Toc.
Interj. Onomatopeia del soroll que es fa en colpejar una pilota amb un bat, una raqueta, una paleta, i també del que fa una cosa que rebota.
[Un home colpeja una pilota de tenis amb la raqueta:] Poc (Josep M. Madorell, «Jep», «Cavall Fort», 54, 1965.

Poc!

1 font, 1926.
Exclamació per a indicar que es considera ben merescut i no gens excessiu un càstig, un fracàs, un mal que algú sofreix.