Paremiologia catalana comparada digital

Poca substància

17 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1981.

Tenir poca substància

4 fonts, 1981.
Ser un «desubstanciat».
Lloc: Xixona (Alacantí).
Ncalia tenir poca substància per dir una cosa com ara aquella.
Lloc: Mequinensa.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).

Poca substància

3 fonts, 1997.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Sense seny.

Tindre poca substància

3 fonts, 2008.
Expressió que s'utilitza per a designar una persona lleugera i de poc de trellat.
Es diu de qui és falt de personalitat, avorrit.
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Lloc: Borriana (Plana Baixa).

Ser un poca substància

2 fonts, 2007.
Sinònim: Ser més curt que una cua de conill (o que les calces d'un capellà, o que un esternut, o que una màniga d'armilla).
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).

De poca substància

1 font, 2004.
Dit de la persona mancada de formalitat, rigor, reflexió, etc.
Ho ha decidit a la babalà. Ja sabem que és de poca substància.

Ésser un poca substància

1 font, 2004.
Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny.
És un poca substància / Aquest noi és un poca substància; hauria de centrar-se una mica i posar més seny a l'hora de fer les coses.
Sinònim: Baliga-balaga, cap buit, cap lleuger.
Font: EC / *

Poca-substància

1 font, 2008.
«I fins ara no m'ho dius, poca-substància, pocavergonya?».
Lloc: Garrigues.

Poca-substància!

1 font, 2008.
Poca-substància! Només ho fas per fer-me enfadar... Vinga, nois, adéi. I pareu compte.
Lloc: Garrigues.

Pocasubstància

1 font, 2020.
Insults.