Ser un «desubstanciat».
Lloc: Xixona (Alacantí).
Poca substància
21 recurrències en 9 variants. Primera citació: 1926.
Tenir poca substància
4 fonts, 1981.
Ncalia tenir poca substància per dir una cosa com ara aquella.
Lloc: Mequinensa.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Poca substància
3 fonts, 1997.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Lloc: Delta de l'Ebre.
Sense seny.
Poca-substància
3 fonts, 1926.
M. i f. Poca-solta.
Lloc: Valls.
«I fins ara no m'ho dius, poca-substància, pocavergonya?».
Lloc: Garrigues.
Sinònim: Poca-solta.
De poca substància
2 fonts, 2004.
Dit de la persona mancada de formalitat, rigor, reflexió, etc.
Ho ha decidit a la babalà. Ja sabem que és de poca substància.
Lleuger. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Ésser un poca substància
2 fonts, 2004.
Expressió que hom utilitza per a designar una persona lleugera i de poc seny.
És un poca substància / Aquest noi és un poca substància; hauria de centrar-se una mica i posar més seny a l'hora de fer les coses.
Sinònim: Baliga-balaga, cap buit, cap lleuger.
Font: EC / *
Eixelebrat. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Ser un poca substància
2 fonts, 2007.
Sinònim: Ser més curt que una cua de conill (o que les calces d'un capellà, o que un esternut, o que una màniga d'armilla).
Lloc: Castelló (La Plana Alta).
Tindre poca substància
2 fonts, 2008.
Expressió que s'utilitza per a designar una persona lleugera i de poc de trellat.
Es diu de qui és falt de personalitat, avorrit.
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Lloc: Borriana (Plana Baixa).
Poca-substància!
1 font, 2008.
Poca-substància! Només ho fas per fer-me enfadar… Vinga, nois, adéi. I pareu compte.
Lloc: Garrigues.
Pocasubstància
1 font, 2020.
Insults.