Pof!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Pof

1 font, 2002.

Interj. Onomat.: Paf, puf (topar, caure, explotar, xocar).

[Un home clava un cop de puny a la cara d'un altre:] Pooof!!! (Jesús Blasco; Adrià Blasco; Víctor Mora, «La batalla de Filadèlfia», «Tallaferro», 1996).