Per evocar un soroll sobtós i fort, com el d'un pet, un cop, etc.
Ahir ta germana tenia la panxa esgavellada i tota la tarda va ser un concert. Anàvem sentint «Pom!», «Pom!»… I ens vam fer un fart de riure…!
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Pom!
3 recurrències. Primera citació: 1970.
Pom
3 fonts, 1970.
Sorolls.
Interj. Onomat.: Pam (caure, colpejar, explotar, tancar, trucar).
Pom, pom, pom! —féu altre cop el trucador (Narcís Oller, «la bufetada», «De tots colors», 1888).