Paremiologia catalana comparada digital

Ponent, aigua i vent

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1938.

Ponent, aigua i vent

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 949. Editorial Selecta-Catalonia.
Ponent: és el vent de l'oest, bufa des d'on es pon el sol. El vent de ponent pot arrossegar masses de núvols i dur pluja.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Març. La rosa dels vents en refranys. Ponent», p. 48. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 31. Edicions 62.

Ponent, ni aire ni vent

2 fonts, 2005.
Lloc: Lleida (Segrià).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Lleida y su provincia». Blogger.
Lloc: Paüls.
Marcos Matamoros, Raül (2005): El cel i el temps en la cultura popular. Dites, noms i expressions a les Terres de l'Ebre «7.1.2.14. Dites i expressions referides a vents i fenòmens derivats: El ponent», p. 101. Edicions El Mèdol.

Ponent, / aigua i vent

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 40. La Neotípia.