Paremiologia catalana comparada digital

Partera suada, partera curada

21 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1883.

Partera suada, partera curada

14 fonts, 1883.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1188. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del naixement i dels infants», p. 1099. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La mare», p. 22. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «5. La salut i la malaltia - 5.1. Salut». Web.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VII. La família. L'embaràs, el part i la criança», p. 57. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 94. Editorial Rourich.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
La sudoració abundant treu del cos moltes toxines causants o producte d'algunes malalties o afeccions i fa que ens sentim millor a continuació.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 329. Web.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Partera», p. 172. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Accouchée en sueur, accouchée guérie.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 206. Robert Morel Editeur.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «4. Aforismes referents á la higiene, medecina, etc.», p. 19. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XIV. Part. Alletament», p. 358. Centre Excursionista de Catalunya.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La família i la gent», p. 261. Edicions 62.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Partera suada, partera salvada

3 fonts, 1915.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0005 «Refrans medics - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001411680304201/9/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Significa que a les parteres els convé molt suar (D.).
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2111 Partera», p. 291. Institut Menorquí d'Estudis.

Partera suada partera curada

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 102. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.

Partera suada té molta durada

1 font, 1992.
Sinònim: Dona ben suada, dona desparterada.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 1003», p. 917. Columna Edicions.

Partera suhada, és mig curada

1 font, 1915.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Maternitat - Sogres & Nores», p. 29. Impremta Catalònia.