Prendre algú com a tema o riota i fer-lo el blanc de burles i befes. Carregar a lgú la part més pesada i difícil d'un afer. La lliura a què es refereix és una grossa pedra d'un quintar aproximat de pes, que es posava al cap de les antigues premses d'oli com a contrapès.
Portar la lliura
14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1865.
Fer portar la lliura
4 fonts, 1951.
Dominar, sotmetre algú.
Lloc: Palafrugell.
Equivalent en francès: Passer le bébé à quelqu'un.
Lloc: Torroella de Montgrí.
Portar la lliura
3 fonts, 1865.
Esser l'objecte de les burles o en general dels abusos dels altres.
Es diu a un a qui se li carregui una burla. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fr. Sér l'objecte de la conversació ó burla.
Equivalent en castellà: Hacer el gasto.
Fr. Sér l'objecte de la conversació ó burla.
Equivalent en llatí: Colloquiis, sermonibus materiam praebere.
Li fan portar la lliura
2 fonts, 1890.
Se la carrega. De: Oller i Berenguer, Amadeu.
Lloc: Moià.
Fér portar la lliura á algú
1 font, 1865.
Fr. fam. Burlarsen, enganyarlo, maltractarlo ó pérdrerli'l respecte.
Equivalent en castellà: Jugar con alguno al santo mocarro.
Fr. fam. Burlarsen, enganyarlo, maltractarlo ó pérdrerli'l respecte.
Equivalent en llatí: Ludibrio aliquem accipere.
Fer portar la lliura a algú
1 font, 2014.
Amb el sentit de «fer la guitza». O sigui: «essent el petit voldrà ser més que el gran».
L'Abel, que és el petit de la família, farà portar la lliura a en Nil, el seu germà gran.
Lloc: Vic (Osona).
Portar la lliure
1 font, 1915.
Se diu d'una persona que carrega amb la culpa d'alguna cosa encare que no la tingui. De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Sinònim: Carregar el mort.
Lloc: Girona.