Paremiologia catalana comparada digital

Portar la lliura

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

Portar la lliura

2 fonts, 1915.
Esser l'objecte de les burles o en general dels abusos dels altres.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Lliura Loc. b)». Editorial Moll.
Es diu a un a qui se li carregui una burla. De: Junyent, Eduard (1922).
Lloc: Vic (Osona).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0105-0045 «Dites, refranys - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434370304201/421/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Portar la lliure

1 font, 1915.
Se diu d'una persona que carrega amb la culpa d'alguna cosa encare que no la tingui. De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Sinònim: Carregar el mort.
Lloc: Girona.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0106-0053 «Frases - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001434860304201/49/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.