Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Lliçó 1», p. 191. Edicions Polígrafa.
Prendre-li la lliçó
5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.
Prendre la lliçó
2 fonts, 1969.
Preguntar allò que s'havia preguntat per estudiar.
Prendre la lliçó (a algú)
2 fonts, 2004.
Fer dir la lliçó a algú per veure si la sap.
La mare prenia la lliçó al fill per comprovar si anava ben preparat a l'examen.
Comprovar. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Prendre la lliçó a algú
1 font, 1926.
Fer-li dir la lliçó per veure si la sap.
Lo mestre… prenga lliçó de cor de tots los studiants, Ordin. Univ. 1629, f. 75.