Paremiologia catalana comparada digital

Prendre el lliç

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Prendre es lliç

2 fonts, 1926.
Adquirir facilitat per a una cosa; adaptar-s'hi.
Ja han pres una micoia es llis a viure sensa ella, Alcover Cont. 32.
Lloc: Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Lliç Loc». Editorial Moll.
Tenir o adquirir facilitat per a una cosa. Adaptar-se fàcilment. Fer sempre un bon paper.
Farell i Domingo, Joan (1979): Locucionari tèxtil català «Locucionari. Del teler, del teixir. De la calada, el pinte i la pua», p. 171. Universitat Politècnica de Catalunya.

Prendre es llis

2 fonts, 1999.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Modismes. P», p. 235. Consell de Mallorca.
Acostumar-se a fer qualque cosa. També s'utilitza per indicar facilitat per fer o dir qualque cosa.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie A. Costums», p. 36. Hora Nova.
Acostumar-se a fer o dir qualque cosa.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VIII. Acció Sèrie A. Facilitat», p. 135. Hora Nova.