Paremiologia catalana comparada digital

Prendre la comunió

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1997.

Prendre la comunió

2 fonts, 1999.
El DNV no arreplega la locució prendre la comunió (= rebre el sagrament de l'eucaristia).
Lloc: País Valencià.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VIII) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/35909/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-viii». Diari la Veu.
Lloc: País Valencià.
Reig, Eugeni S. (2014): Diari La Veu «Comentaris al Diccionari normatiu valencià (VIII) - https://www.diarilaveu.com/espai-civic/35909/comentaris-al-diccionari-normatiu-valencia-viii». Diari la Veu.
Copular la dona.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. Fer l'amor, copular», p. 216. Editorial Trabucaire.

Pendre la comunió

1 font, 1997.
Copular (la dona).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Comunió f.», p. 108. Edicions 62.

Prendre la Comunió

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 9. Activitats humanes. F. Tradició social. Religió catòlica. Culte i institucions. La Comunió», p. 963. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.