Paremiologia catalana comparada digital

Prendre lloc

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Péndrer lloc

1 font, 1805.
F. per sí ó per medi d'altra persòna per asistir ó véurer alguna funció.
Equivalent en castellà: Coger lugar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Péndrer», p. 172.
F. per sí ó per medi d'altra persòna per asistir ó véurer alguna funció.
Equivalent en llatí: Locum occupare, praeoccupare.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Péndrer», p. 172.

Péndrer lloch

1 font, 1865.
Fr. Procurarse un siti cómodo pera véurer alguna funció.
Equivalent en castellà: Cojer lugar.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Péndre y péndrer», p. 311. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Procurarse un siti cómodo pera véurer alguna funció.
Equivalent en llatí: Locum occupare.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Péndre y péndrer», p. 311. Hermanos Espasa, Editores.