Paremiologia catalana comparada digital

Presumir i no valer, demostra poc valer

13 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1935.

Presumir i no valer, demostra poc valer

9 fonts, 1988.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Utilitzat per indicar que donar a entendre de posseir una qualitat, un mèrit, sense que sigui cert, no serveix per a res, és una ximplesa, una beneiteria.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «Els diners», p. 141. Editorial de Vecchi.
Pecat capital.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «III.5.- Els set pecats capitals… Supèrbia», p. 167. Edicions de la Magrana.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de tota mena», p. 178. Editorial Millà.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 405. Edicions 62.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser», p. 78. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «el que no hauria de ser». Web.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 13. Editorial Miguel A. Salvatella.

Presumir sense valer és follia

3 fonts, 1935.
Faula 5a del llibre setè, «De la granota i de la guineu». La granota va brincar un dia del llot de l'estanyol, va situar-se damunt el prat entre tota una colla d'altres bèsties i es va fer passar per gran metgessa, fins que la murrieta de la guineu la va desdir. De: Isop.
Amades i Gelats, Joan (1935): Refranyer isòpic, p. 262. Editorial Selecta-Catalonia.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
De la faula d'Isop «De la granota i de la guineu».
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «IX. Els sentiments i les creences. Els sentiments i la moral», p. 405. Edicions 62.

Presumir sense valer, és tonteria

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La prudència», p. 37. Garsineu Edicions.