Interj. Onomatopeia del soroll que fa un motoret que espetega, del que fa una persona o un animal quan fa un pet (ventositat) o del que fa una persona quan es moca.
[…] mentre em sacsejava la gropa i em feia saltar com si jo fos efectivament sobre un cavall i que li escapés un petarró: Prrruuuuuttt…! (Vicent Valencià, «Memòries de la viuda reposada», 1991).