Onomatopeia del soroll que fa un motor que espetega.
Aquella carraca de cotxe no tirava; tota l'estona anava fent «prrut!, prrut!».
Sinònim: Prrt.
Equivalent en anglès: Chug chug | Phut phut.
Prrut!
10 recurrències. Primera citació: 2002.
Prrut
2 fonts, 2002.
Onomatopeia del soroll de mocar-se.
Anava parlant i s'anava mocant: bla, bla, bla, prruuut!, bla, bla, bla, prrut…! La veritat, no sé què em deia.
Sinònim: Prrt.
Equivalent en anglès: Honk.
Onomatopeia del soroll que fa una persona o un animal quan fa una ventositat.
A mig examen es va sentir «prruuut!». Tothom va riure, menys el professor, i l'autor del pet, és clar.
Sinònim: Prrt.
Equivalent en anglès: Prrt | Toot.
Onomatopeia del soroll que fa un motor que espetega.
Aquella carraca de cotxe no tirava; tota l'estona anava fent «prrut!, prrut!».
Sinònim: Prrt.
Equivalent en castellà: Chuf | Paf paf | Tuf tuf.
Onomatopeia del soroll de mocar-se.
Anava parlant i s'anava mocant: bla, bla, bla, prruuut!, bla, bla, bla, prrut…! La veritat, no sé què em deia.
Sinònim: Prrt.
Equivalent en castellà: Moc | Moc-moc.
Onomatopeia del soroll que fa una persona o un animal quan fa una ventositat.
A mig examen es va sentir «prruuut!». Tothom va riure, menys el professor, i l'autor del pet, és clar.
Sinònim: Prrt.
Equivalent en castellà: Prrep | Traque.
Onomatopeia del soroll que fa una persona o un animal quan fa una ventositat.
A mig examen es va sentir «prruuut!». Tothom va riure, menys el professor, i l'autor del pet, és clar.
Sinònim: Prrt.
Equivalent en francès: Papapam | Pout | Prout | Prrt | Ran.
Onomatopeia del soroll de mocar-se.
Anava parlant i s'anava mocant: bla, bla, bla, prruuut!, bla, bla, bla, prrut…! La veritat, no sé què em deia.
Sinònim: Prrt.
Equivalent en francès: Poot | Pouet.
Onomatopeia del soroll que fa un motor que espetega.
Aquella carraca de cotxe no tirava; tota l'estona anava fent «prrut!, prrut!».
Sinònim: Prrt.
Equivalent en francès: Teuf-teuf.
Interj. Onomatopeia del soroll que fa un motoret que espetega, del que fa una persona o un animal quan fa un pet (ventositat) o del que fa una persona quan es moca.
[…] mentre em sacsejava la gropa i em feia saltar com si jo fos efectivament sobre un cavall i que li escapés un petarró: Prrruuuuuttt…! (Vicent Valencià, «Memòries de la viuda reposada», 1991).