Paremiologia catalana comparada digital

Psit!

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Psit

3 fonts, 2002.
Interjeccions conatives. Cridar l'atenció: interpel·lar persones.
Institut d'Estudis Catalans (2016): Gramàtica de la llengua catalana (GIEC) «34.7.3. Classificació semanticopragmàtica de les interjeccions - https://giec.iec.cat/textgramatica/codi/34.7.3b». Institut d'Estudis Catalans.
Sinònim: V. Pst 1 | Xit 1.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. P», p. 136. Eumo Editorial.
Interj. Pst (cridar l'atenció, rectificar), xit.
Genís: Psit! / Roseta: Qui? (Equivocant-se de cantó) / Genís: Psit! / Roseta: Ah! Ets tu? (Frederic Soler (Serafí Pitarra), «La dida», 1872).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 182. Edicions 62.

Psit!

1 font, 1926.
Interj.
Sinònim: V. Pst!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Psit!». Editorial Moll.
Interj. usada per a imposar silenci o per a cridar algú sense anomenar-lo.
Sinònim: Pst!
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pst! o psit!». Editorial Moll.