Paremiologia catalana comparada digital

Pudir-li la feina

5 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1926.

Pudir la faena (a algú)

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1818. Publicacions de la Universitat de València.

Pudir la feina (a qualcú)

1 font, 2000.
Esser-li molt desagradable.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Feina», p. 139. Editorial Moll.

Pudir la feina a qualcú

1 font, 1926.
Esser-li molt desagradable.
Era un malfenerando qui sa feyna li podia, Aguiló Rond. de R. 16.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Feina Loc. d)». Editorial Moll.

Pudir-li (a qualcú) sa feina

1 font, 2008.
No anar de feina.
En Pere se posa per mosso de fuster, però aviat sa feina li pudí… (XVII, 20).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «P», p. 310. Editorial Moll.

Pudir-li sa feina

1 font, 2008.
Ser molt vago.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «2. Arts i oficis. 2.9. Treball i descans. Peresa. Dites», p. 82. Editorial Moll.