M. Onomatopeia d'un soroll fort i sobtat, com una explosió, una caiguda, un cop que ressona.
Sent que tocaven a l'entrada: Pum pam! pum pam!» Roq. 42.
Pum!
9 recurrències. Primera citació: 1926.
Pum
7 fonts, 1926.
El soroll produït per l'engegament d'una arma de foc s'interpreta per la fórmula «pum», i també per «patapum» i «pim, pam».
Sinònim: Patapum | Pim, pam.
Un tret o un cop violent fa pam i les explosions fan bum o pum.
Pegar coces; xocar amb un obstacle.
Lloc: Illes Balears.
Soroll sobtat i fort, com el d'una explosió, d'un cop fort, etc.
Lloc: Illes Balears.
Paraula onomatopeica per a indicar el soroll d'un tret.
Imitació d'un soroll sobtós i fort com el d'una explosió, d'un cop fort.
Interj. Onomatopeia del soroll sobtat i fort provocat per una explosió, una caiguda, un tret, un cop fort que ressona, un truc a la porta, o del que fa, en sortir disparat, el tap d'una ampolla de xampany, i també, en sentit figurat, d'un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
Què són aquests cops tan fondos que sento? / 1Quins? / —Dona! aquest pum!… pum!… pum!… (Narcís Oller, «Gangues de l'ofici», «De tots colors», 1888).