Paremiologia catalana comparada digital

Punxar de fora

3 recurrències. Primera citació: 1926.
Bufar un corrent de vent fort des de mar enfora en direcció a la costa.
Lloc: Roses.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Punxar 2. e)». Editorial Moll.
Dirigir-se una corrent de mar cap a la costa.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Punxar de fora», p. 432. Edicions Polígrafa.
V. Corrent forta que de mar enfora es dirigeix envers la costa.
Lloc: Roses.
Roig, Emerencià; Amades i Gelats, Joan (1926): Vocabulari de la pesca «Punxar de fora», p. 57. Butlletí de Dialectologia Catalana.