Interj.
Equivalent en castellà: ¡Puñeta!
Punyeta!
8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1872.
Punyeta!
5 fonts, 1872.
Interj. d'enuig, de contrarietat, en llenguatge vulgat. Origen: Derivat de «puny». Originàriament la locució «fer-se la punyeta» significava únicament «masturbar-se» (DCVB).
Punyeta! Ja m'has tornat deixar sense aigua | No ha pogut posseir la Roser. S'haurà de fer la punyeta | Totes les dones li diuen que no. S'ha de fer la punyeta.
Sinònim: Punyeta, món! | Repunyeta! | Porreta! | Tinyeta! | Punyal! | Punying!
Exclamacions mallorquines.
Lloc: Mallorca.
Exclamació d'enuig.
(A part als nobles). ¡Punyeta! / ¡Aixó es un cop que te collóns!
Punyetes!
2 fonts, 1981.
Potser es pensen que he d'empassar-me aquesta mentida! Es deuen creure que jo vinc de l'horta! Els tinc ben clissats, aquests individus. Vell. Punyetes!
Lloc: Mequinensa.
—I diuen que sóc vell... Punyetes!
Lloc: Mequinensa.
Punyeta
1 font, 2021.
O el popular carallot, que és un derivat de carall ('penis'). O encara punyeta, que antigament volia dir 'masturbació masculina'