Paremiologia catalana comparada digital

Pup!

1 recurrència. Primera citació: 2002.

Pup

1 font, 2002.
Interj. Onomatopeia del soroll d'una cosa poc sòlida que esclata, i també, en sentit figurat, d'un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
Un dia sa mare pastava, i vénga bones punyades a sa pasta; i així va fer pup i va sortir una paparreta petitona que es va posar davall sa pastera (Andreu Ferrer, «Rondaies de Menorca», 1914).