Paremiologia catalana comparada digital

Què collons!

4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1978.

Què collons!

3 fonts, 1978.
Sinònim: Què cony! 1 i 2.
No et queda cap més remei que agafar el talgo i deixar-t'hi caure, proveït de biodramines i aigües del carme, com és el cas d'avui, perquè al capdavall, què collons!, no pots estar dient sempre que no.
Expressió que reforça el que s'acaba de dir, o amb què es nega alguna cosa.

Què collons

1 font, 2011.
I, ademés, què collons, la Celsa em va dir que jo retirava molt a la tia Teresiña. Això et deixa tocat.