Paremiologia catalana comparada digital

Quan salten les ovelles, tindrem vent per les orelles

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1951.

Quan salten les ovelles, tindrem vent per les orelles

6 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 947. Editorial Selecta-Catalonia.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre el cos humà. Dites i refranys sobre les orelles». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Oratge». Web.
Quan les gallines o les ovelles estan esvalotades, nervioses, indiquen vent.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Juny. Mirant els animals», p. 95. Columna Edicions.
Hi ha la creença que les ovelles, sobretot les negres, pressenten el vent amb molta anticipació.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Els vents», p. 31. Edicions 62.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1992): Una guineu tranquil·la. Col·lecció «Folklore, 8», p. 17. Editorial Miguel A. Salvatella.

Quan salten les ovelles, vent a les orelles

1 font, 1983.
Els pastors creuen que les ovelles veuen venir el vent des de molt lluny i que un temps abans es posen contentes i salten i joguinegen.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català III «Juny. La vida a muntanya», p. 828. Salvat, S.A. de Ediciones.