Paremiologia catalana comparada digital

Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona

12 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1928.

Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona

5 fonts, 1928.
Dita tarragonina que enclou un sentit de dolença per la manca d'elements tarragonins en la regència i jerarquia arquebisbal. La Copona és la campana major de la Seu de Tarragona, la qual només toca i deixa sentir la seva veu quan finor un canonge, i com que mai cap dels canonges de la seu arquebisbal no són tarragonins, car aquella seu és invadida per elements forasters, heus ací que mai no toqui la Copona per cap fill de Tarragona.
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
Amades i Gelats, Joan (1937): 'Refranys geogràfics', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (BCEC), núms 504 a 511 (maig a desembre del 1937) «Refranys geogràfics», p. 291. Centre Excursionista de Catalunya.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
La Copona és la campana de la Seu que només toca quan mor un canonge. Els canonges, però, no solen ser nascuts a Tarragona.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Tarragonès. Tarragona». Manuscrit.
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
El café de la historia (2020): El café de la historia «Dichos, frases, citas, refranes, aforismos y proverbios de Tarragona y su provincia». Blogger.
Nom que es dóna a la campana de la Seu Matropolitana, que toca quan es mor un canonge, i no és usual que n'hi hagi fills de tarragona.
Ruiz i Porta, Joan (1928): Arxiu de tradicions populars, I «Geografia popular», p. 31. José J. de Olañeta, Editor.

Quan toca la Capona (una campana de la Seu), no toca per cap fill de Tarragona

2 fonts, 1990.
Lloc: Reus i comarca.
Font: Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat (Ed. Altafulla, Barcelona, 1990).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat.
Violant i Simorra, Ramon (1990): Etnografia de Reus i la seva comarca. El Camp, la Conca de Barberà, el Priorat. Editorial Altafulla.

Quan toca la Capona, no toca per cap fill de Tarragona

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 957», p. 677. Columna Edicions.
Fa referència a la campana d'aquest nom de la Catedral. Es diu perquè la solien brandar quan moria un canonge i hom veia que la majoria eren de fora.
Lloc: Tarragona.
Marrugat Cuyàs, Ramon (2018): Diari de Tarragona «Tribuna - «Alguna cosa més que l'anar a tocar ferro». La fraseologia tarragonina», p. 5. Diputació de Tarragona.

Quan toca la copona no toca per cap fill de Tarragona

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1219. Editorial Selecta-Catalonia.

Quan toca la Copona no toca per cap fill de Tarragona

1 font, 1935.
La Copona és la campana major de la Catedral, que només deixa sentir la veu per anunciar la mort d'un canonge. Com que entre els canonges mai no hi ha cap tarragoní, d'ací el refrany.
Amades i Gelats, Joan (1935): Geografia popular «Catalunya», p. 76. Edicions El Mèdol.

Quan toca la Copona, / no toca per cap fill de Tarragona

1 font, 1936.
Aqueixa Copona, el nom de la qual es dóna a una campana de la Seu Metropolitana, toca sempre que mor un canonge, i com que no és freqüent que hi hagi prebendats fills de la ciutat, per això ha nascut la dita.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 41 (Any I, 7-novembre-1936) «Una locució popular: «Quan toca la Copona, no toca per cap fill de Tarragona»», p. 461. Revista Curiositats de Catalunya.