Interj. Onomat.: Cloc-cloc.
I allà, aquesta gallina, quec! quec! quec! com veia que la se'n duien a l'aire (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).
Quec!
2 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2002.
Quec
1 font, 2002.
Qüec
1 font, 2002.
Interj. i m. Onomat.: Quac-quac. | m. Crit estrident i inarticulat, especialment d'una persona que es mor.