Paremiologia catalana comparada digital

Quec!

6 recurrències en 2 variants. Primera citació: 2002.

Qüec

2 fonts, 2002.
Onomatopeia del crit estrident i inarticulat que fa una persona quan es mor.
Finalment sa majestat va fer qüec. I llavors van anunciar: «El rei és mort. Visca la República!».
Equivalent en anglès: Croak.
Onomatopeia del crit estrident i inarticulat que fa una persona quan es mor.
Finalment sa majestat va fer qüec. I llavors van anunciar: «El rei és mort. Visca la República!».
Equivalent en castellà: Cui.
Onomatopeia del crit estrident i inarticulat que fa una persona quan es mor.
Finalment sa majestat va fer qüec. I llavors van anunciar: «El rei és mort. Visca la República!».
Equivalent en francès: Couac | Couic | Cuic.
Sinònim: V. Quac-quac.
Interj. i m. Onomat.: Quac-quac. | m. Crit estrident i inarticulat, especialment d'una persona que es mor.

Quec

1 font, 2002.
Interj. Onomat.: Cloc-cloc.
I allà, aquesta gallina, quec! quec! quec! com veia que la se'n duien a l'aire (Antoni M. Alcover, «Aplec de rondaies mallorquines d'En Jordi des Racó, 1936-1972).