Paremiologia catalana comparada digital

Qui és casat, que estigui amb la dona

3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1992.

Qui és casat, que estigui amb sa dona

2 fonts, 1992.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Casat», p. 42. Editorial Moll.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada II «C 1775», p. 866. Columna Edicions.

Qui és casat, que estiga amb sa dona

1 font, 2008.
Dita popular, que dóna a entendre que els homes casats no se n'han d'anar de les seves deixant abandonada l'esposa.
… I què vaig fer jo, com vaig veure que m'havien presa sa dona? Me pos ses cames an es coll i ja som partit a córrer el món, cerca qui cerca per tot sa meva dona, ben resolt a cercar-la fins que l'haja trobada […] (VIII, 43).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «Q», p. 316. Editorial Moll.