Paremiologia catalana comparada digital

Qui serveix, paga mereix

28 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1847.

Qui serveix, paga mereix

15 fonts, 1847.
Proverbis castellans.
Sinònim: Prou demana qui bé serveix.
Bulbena-Tosell, Antoni (1905): Aforística universal. Nou recull de proverbis manllevats a diferents pobles antichs e moderns. Segona tanda «Proverbis castellans», p. 234. Stampa Elzeveriana.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Índex de proverbis», p. 305. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: El abad de lo que canta yanta.
Font: DSa (1883).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 209. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: El abad de lo que canta yanta.
Font: Pepratx, J. (1880:77), F. llagostera (1883:38), R. Font (1900) i DCVB (IX,879).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 209. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Equivalent en castellà: Harto pide quien sirve.
Font: DSa (1883).
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 209. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Exp. ques deu pagar á cada hú son traball.
Equivalent en castellà: El abad de lo que canta, yanta.
D. y M. (1847): Diccionario catala-castellano y vice versa, redactado en vista de cuantos se han publicado hasta el dia (Libro de faltriquera) «Apéndice: Colección de refranes catalanes con su correspondencia castellana. Paga», p. 20. Agencia Médica Catalana.
Sinònim: Qui l'altar serveix, d'ell ha de viure | Qui canta, xanta | Qui no treballa, no menja | L'abat, de ço que canta, se'n vesteix.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «P 331», p. 756. Columna Edicions.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 121. Editorial Rourich.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 187. Consell de Mallorca.
Equivalent en francès: Qui sert, mérite un salaire.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Treball i peresa / Travail et paresse», p. 242. Robert Morel Editeur.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Pallarès I Lleó, Amadeu (1995): Mots tradicionals de les terres de l'Ebre «Senyors, amos, criats i mossos», p. 96. Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre.
Lloc: Pla de l'Estany.
Plana i Payraló, Miquel; Puntí i Sants, Teresa (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany «Moralitat», p. 34. Ajuntament de Banyoles.
Qui fa feina ha de cobrar.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Feines. Oficis», p. 216. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Equivalent en francès: Qui travaille mérite salaire.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Treball: arbres i fruits», p. 76. Autoedició.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 294. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Amos i criats», p. 126. J. Huguet Pascual, editor.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «S», p. 89. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui serveix paga mereix

7 fonts, 1880.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1135. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVII. El poder instituït. Els amos i els criats», p. 130. Pagès Editors.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.
Sinònim: Sense la creu ningú se hi veu.
Llagostera i Sala, Francesc (1883): Aforística catalana «9. Aforismes de sentit irónich ó ánfibologich», p. 38. Llibreria d'Alvar Verdaguer.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VIII. Els oficis. Els amos, els criats i els mossos», p. 347. Edicions 62.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Quart ramallet. Flors de tot temps y tot color», p. 77. Imprempta de Carlos Latrobe.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «P», p. 42. Manuscrit.

Qui serveix, paga mereix…

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Qui sert, mérite salaire…
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys… Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Mossos i pagesos… Treballs i diners», p. 50. Sport-Entraide-Amitié.

Qui servex paga merex

1 font, 1996.
Equivalent en castellà: Harto pide quien bien sirve.
Font: Ferrer, M. (1847:720), probablement seguint el DCCLFI.
Conca, Maria; Guia, Josep (1996): Els primers reculls de proverbis catalans «Refranys glossats», p. 209. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Qui servèx paga merèx

1 font, 1908.
Lloc: Manresa.
Esteve i Seguí, Josep (1908): «Paremiologia comarcana» «Butlletí del Centre Escursionista de la Comarca de Bages. Any III. Manresa, 1 de novembre de 1908, núm. 24», p. 103. Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca del Bages.