Paremiologia catalana comparada digital

Qui deu i no paga, sempre deu

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1951.

Qui deu i no paga, sempre deu

3 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del dret i de la justícia», p. 1145. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «X. El diner i el joc. El diner, la riquesa i la pobresa», p. 434. Edicions 62.
De: Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 280. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui deu i no ho paga, sempre deu

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada III «D 716», p. 624. Columna Edicions.

Qui deu i no paga sempre deu

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.