Paremiologia catalana comparada digital

Qui esvaeix de gener, esvaeix de franc

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Qui esveia de gener, esveia de franc

5 fonts, 1926.
Lloc: Manacor.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «Gener Refr. r)». Editorial Moll.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Gener», p. 62. Editorial Moll.
NN: Esveiar: podar.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La pagesia», p. 71. Pagès Editors.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. Q», p. 185. Consell de Mallorca.
Refrany agrícola. Indica que esveiar en aquest mes compensa el cost pel benefici que produeix als arbres.
(XXI, 95).
Lloc: Mallorca.
Llull Martí, Antoni (2008): Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó (Mn. Antoni M. Alcover) «Q», p. 316. Editorial Moll.

Qui esvaeix de gener, esvaeix de franc

1 font, 2008.
És una de les feines que es poden fer en el gener, però crec que moltes vegades és feina tirada, perquè els brots tornen a sortir.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «4. Camperoles. 4.4. Feines - Eines i estris», p. 215. Editorial Moll.

Qui esveia de gener, / esveia de franc

1 font, 1951.
«Esveiar»: podar.
Font: Rondaies mall. XII.
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes de gener», p. 17. Editorial Barcino.