Paremiologia catalana comparada digital

Qui no arriba a vell ho paga amb la pell

7 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1935.

Qui no arriba a vell ho paga amb la pell

1 font, 2003.
Sinònim: Qui no arriba a vell ho paga amb la vida.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vellesa», p. 33. Pagès Editors.

Qui no arriba a vell ho paga amb la vida

1 font, 2003.
Sinònim: Qui no arriba a vell ho paga amb la pell.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vellesa», p. 33. Pagès Editors.

Qui no arriba a vell té pena de mort

1 font, 1935.
Maluquer i Maluquer, Albert (1935): Els vells. Font d'aforismes, p. 8. Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis.

Qui no arriba a vell, ho paga amb la pell

1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La vellesa», p. 50. Garsineu Edicions.

Qui no arriba a vell, pena de la vida

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IV. Les edats de la vida. La vellesa», p. 33. Pagès Editors.

Qui no escolta consell, no aplega a vell

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Q», p. 127. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

Qui no escolta consells, no arribarà a vell

1 font, 2018.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Advertències, consells i reflexions», p. 99. Editorial Sargantana.