Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del diner», p. 1168. Editorial Selecta-Catalonia.
Qui no estalvia una palla no estalvia una malla
6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.
Qui no estalvia una palla no estalvia una malla
3 fonts, 1951.
Lo qui no estauvia una palla, tampoc estauvia una malla
1 font, 1979.
Los del poble baix diuen «estúlvia». Vol dir que no pensa bé aquell que no estauvia sinó de cent duros en cent duros, perque ocasions tals s'oferixen molt de tard en tard a la gent de poc negoci. Lo millor és estauviar de micotaina en micotaina, quan més no's pot.
Lloc: Comarca de Tortosa.
Qui no estalvia un «misto» no estalvia res
1 font, 1987.
Qui no estalvia un misto, no estalvia res
1 font, 1989.
Amb la llarga mostra restant no classificada, encara podem fer dos grups: I, per altra banda, les que podríem anomenar sentències que venen a ésser com criteris educatius, advertències, amenaces, o contundents principis sobre els quals pot assentar-se tot un projecte de vida i com cada casa és un món, tot va de bo. I, cap en va de buit.
Lloc: Alcoi.