Paremiologia catalana comparada digital

Qui no guarda, no té

El qui no guarda, no té

2 fonts, 2007.
No s'ha de caure en el vici de l'avarícia, però s'ha de procurar ser un poc prudent per guardar o estalviar pel que pugui passar.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.7. Vida familiar i social. 9.7.10. Riquesa i pobresa. Economia. Refranys», p. 452. Editorial Moll.
La inclinació dels xaloners a comprar i no a vendre, a treballar i a conservar, forma part de la seua pròpia naturalesa com un líquid humoral, convertint allò de "el qui no guarda, no té" en una autèntica divisa.
Borja i Sanz, Joan (2007): L'Aiguadolç. Revista de literatura, 33-34 «Les fonts etnopoètiques en l'obra literària de Bernat Capó», p. 103. Revista L'Aiguadolç.