Paremiologia catalana comparada digitalPCCD

Qui té salut i llibertat és ric i no ho sap

77 recurrències en 36 variants. Primera citació: 1880.

Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap

21 fonts, 1984.
Lloc: Bellvís.
Carrilet (1996): Carrilet, 122 (1/7/1996) «Refranys i frases fetes populars catalanes. La salut, la malaltia i els remeis», p. 15. Revista Carrilet.
Lloc: País Valencià.
Cervera Sanz, Miguel (2018): Refranyer valencià «Salut, consells, malalties i remeis», p. 72. Editorial Sargantana.
Ciudad Futura (1999): Citas y refranes «www.ciudadfutura.com/ciclon/». Web.
Daban, Àngel (2006): www.angeldaban.com - Dites i refranys «Dites i refranys sobre la salut. Consells per a mantenir la salut i viure bé». Web.
Lloc: Alt Pirineu.
Farràs i Muntó, Elvira (1998): Ribera amunt són les boniques «I. L'ésser humà. La salut i la malaltia», p. 43. Garsineu Edicions.
Garcia Salines, Jordi P. (1994): Refranys i frases fetes populars catalanes «EL COS. LA SALUT, LA MALALTIA i ELS REMEIS», p. 17. L'Avui / El Punt Avui.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Consells». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.
Indica que és millor tenir salut que ser ric, ja que la malaltia fa l'home infeliç, encara que sigui ric. També pot servir de consol a l'home pobre, el qual pot aconseguir més fàcilment una bona salut que riqueses.
Gimeno, Isabel (1989): El llibre dels refranys catalans «La salut», p. 37. Editorial de Vecchi.
Lloc: Baix Empordà.
IESI la Bisbal (2014): IESI la Bisbal «Remeis i saviesa popular. Dites - http://www.xtec.cat/ieslabisbal/recull/ref4.htm». Blogger.
Millà i Reig, Lluís (1988): Cinc mil refranys catalans i frases fetes, populars «Refranys de remeis casolans i consells higienics», p. 72. Editorial Millà.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
Obiols Potensà, Josep (2016): Dites, refranys i paraules de la Vall de Cabó «Dites i refranys. 7. Del món, dels homes i de la vida en general», p. 93. Edicions Salòria.
No adonar-se de les coses positives fins que es perden.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «VI. La vida, la mort i la salut. La salut», p. 283. Edicions 62.
Sa salut i llibertat, valen més que es doblers.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Rics. Riquesa», p. 272. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Pujol i Vila, Josep (1996): 3000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder», p. 12. Web.
Pujol i Vila, Josep (1999): 5.000 refranys de nostra terra «la feina, els diners i el poder». Web.
Equivalent en francès: Qui a la santé et la liberté est riche sans le savoir.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Proverbis. Viure i morir. Menjar i beure», p. 41. Autoedició.
De: Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Salvà, Francesc (1990): Aforismes i refranys, p. 25. Editorial Miguel A. Salvatella.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Vidal Mas, Elisa (2023): Els «ditxos» de la nostra gent gran. Dites, frases fetes i paraules en desús o mal dites «Dites i frases fetes. Q», p. 38. Amics de Tous.
Lloc: Rosselló.
Vilarrasa Ruiz, Clara (2011): La particularitat rossellonesa a través de Carles Grandó «4. 500 proverbis, dites, adagis, llestats demés los més populars de la plana de Rosselló. Q», p. 371. Web.

Qui té salut i llibertat és ric i no ho sap

10 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del mal i de la salut», p. 1082. Editorial Selecta-Catalonia.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XVI. La terra i la llibertat. La llibertat», p. 127. Pagès Editors.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La terra i la llibertat. Llibertat», p. 210. Edicions Tres i Quatre.
Sinònim: La llibertat és vida (o no té preu).
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «330», p. 100. Garsineu Edicions.
Sovint volem més del que tenim i sobretot, més del que necessitem.
Faves comptades (2016): Faves comptades «https://www.instagram.com/p/BFid899qGMN/». Instagram.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «IV. Dites populars», p. 145. Editorial Claret.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Diners». Web.
Així és, i moltes vegades no es reconeix fins que s'ha perdut.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Activitats humanes, comportament, salut i fortuna», p. 372. Web.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Pàmies i Riudor, Víctor (2010): Top ten de refranys catalans. Web.

Qui pot estar a casa amb salut i llibertat és ric i no ho sap

5 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de la casa», p. 1096. Editorial Selecta-Catalonia.
Refranys de la casa.
Hostench, Rosita (1997): Diari de la padrina del Joan «Dites». Correu electrònic.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «V. Les relacions familiars i la llar. La casa», p. 273. Edicions 62.
Lloc: Solsona (Solsonès).
Roca Jané, Gerard (2011): La vida al Vinyet de Solsona en la primera meitat del s. XX «2.15.1 Recull de dites populars i algunes expressions usades pels vinyetans. Salut i remeis casolans», p. 171. Institut Francesc Ribalta.
Sabaté i Rodié, Teresa; Culla i Perarnau, Rita (1994): Anem al mercat. Col·lecció «Folklore, 5», p. 51. Editorial Miguel A. Salvatella.

Qui té salut i llibertat és feliç i no ho sap

4 fonts, 2002.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Feliç», p. 67. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Llibertat», p. 88. Pagès Editors.
Lloc: Lleida (Segrià).
Massana i Mola, Josep M (2004): Diccionari de lleidatanismes «Salut», p. 133. Pagès Editors.
Lloc: Urgell.
Ortís Escuer, Pere (2002): La parla de l'Urgell «Adagis. Q», p. 120. Autoedició.

Qui té salut i llibertat, / és ric i no ho sap

4 fonts, 1969.
Garcia Molina, Rafael (2000): Almanac il·lustrat de Sant Vicent del Raspeig per a l'any 2000 «Desembre 2000». Web.
Garcia Molina, Rafael (2010): Almanac il·lustrat del Bloc Nacionalista Valencià per a l'any 2010 «Desembre 2010». Web.
Equivalent en francès: Qui a santé et liberté, / est riche sans le savoir.
Lloc: Catalunya del Nord.
Guiter, Henri (1969): Proverbes et dictons catalans «Salut i medecina / Santé et médecine», p. 174. Robert Morel Editeur.
Lloc: Flix (Ribera d'Ebre).
Muñoz, Pere (dir.) (1979): Refranys dels vells de les nostres terres «Salut», p. 44. Autoedició.

Qui té salut i llibertat, té més del que sap

2 fonts, 1989.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Salut / Sanitat», p. 238. Universitat Miguel Hernández.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 297. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui té salut y llibertat, está rich y no ho sap

2 fonts, 1900.
Font, Ramon (1900): Refráns de la llengua catalana, p. 123. Editorial Rourich.
Salut.
Equivalent en italià: Chi ha salute e libertà si trova ricco e non lo sa.
Frisoni, Gaetano (1912): Grammatica e dizionario della lingua catalana colla chiave dei temi e una raccolta di 350 proverbi «Appendice», p. 215. Web.

El que te salut i llibertat es ric i no ho sap

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «E», p. 62. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que te salut i llibertat, es ric i no ho sap

1 font, 1996.
Refrans relatius a recomanacions practiques i morals.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «Prolec de Mariví Ferrandis i Olmos», p. 12. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).

El que té salut i llibertat, és ric i no ho sap

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Salut». Web.

El qui té salut i llibertat té més que el que sap

1 font, 1999.
Lloc: Alzira (Ribera Alta).
Aparicio Ortiz, José M. (1999): 2001 refranys i un grapat de dites i cançonetes d'Alzira i la seua comarca «E», p. 52. Ajuntament d'Alzira.

El qui té salut i llibertat, és el més ric del món i no ho sap

1 font, 1980.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 140. J. Huguet Pascual, editor.

Lo qui té salut i llibertat / és ric i no ho sap

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XII - QUAD-RUVIS «Ric», p. 191. Edicions Polígrafa.

Qui pot estar a casa / amb salut i llibertat, / és ric i no ho sap

1 font, 1967.
Lloc: Llofriu.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Casa», p. 275. Edicions Polígrafa.

Qui pot estar a casa mb salut i llibertat és ric i encara no ho sap

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.

Qui té llibertat, riu i no ho sap

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «L 544», p. 507. Columna Edicions.

Qui té salud i llibertat está ric i no ho sab

1 font, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0064 «Qüestionari núm. 13 - Filosofia popular - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435010304201/72/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui té salud i llibertat, és ric i no ho sap

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.3. Salut i malaltia en general. Salut / Sanitat», p. 238. Universitat Miguel Hernández.

Qui té salut e libertat està rich e no-u sap

1 font, 1900.
(Ital.) V. Sen.
Sinònim: Dues coses no les coneix hom tro que les pert: salut e jovent (Arab. Jud.).
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «S», p. 86. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui té salut i llibertat / és ric i no ho sap

1 font, 2014.
De: Miralpeix, Jaume.
Lloc: Taradell.
Font: Revista dels Tonis (Taradell).
Correu / Vivet Miralpeix, Miquel (2014): Correu «Més refranys». Correu electrònic.

Qui te salut i llibertat és ric i no ho sap

1 font, 2010.
Correu / Farré, Dolors (2010). Correu electrònic.

Qui té salut i llibertat es ric i no ho sap

1 font, 2020.
Lloc: Rosselló.
Grandó, Carles (2020): 500 proverbis, dites, adagis llestats demés los més populars de la Plana de Rosselló «Q», p. 4. Manuscrit.

Qui té salut i llibertat està ric i no ho sap

1 font, 2003.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «16. La terra i la llibertat - 16.5. Llibertat». Web.

Qui té salut i llibertat, es ric i no ho sap

1 font, 1987.
Equivalent en francès: Celui qui jouit de la santé et de la liberté est riche sans le savoir.
Lloc: Perpinyà.
Sport-Entraide-Amitié (1987): El temps dels anys... Proverbis, màximes, refranys, cançons del país català «Viure i morir. Salut, vida i mort», p. 112. Sport-Entraide-Amitié.

Qui té salut i llibertat, és ric i no s'ho sap

1 font, 1992.
El be fins que és perdut.
Sinònim: La llibertat val més que tot l'or del món | Dues coses no les coneix homm tro que les perd: salut i jovent | Quan el seny és vingut, el bé és perdut | Qui té salut, ho té tot | Amb l'amargor de la malaltia, coneix hom la dolçor de l'amistat | No es coneix.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VII «S 238», p. 806. Columna Edicions.

Qui té salut i llibertat, està rich y no ho sab

1 font, 2000.
De la reproducció d'una pàgina de l'Aforística Mèdica Popular Catalana.
Baños, Josep-Eladi; Guardiola, Elena (2000): Annals de Medicina 2000, Sense amnèsia, vol 83, núm 3, p167-169 «En el centenari de la publicació de l'Aforística Mèdica Popular Catalana d'Oleguer Miró i Borràs», p. 167-169.

Qui té salut i llibertàt, té més de lo que sap

1 font, 1983.
Lloc: País Valencià.
Garcia Llopis, Josep (1983): Revoltim. Recull de refranys, exageracions, sentències, dirs, contalles, desgavells, màximes, exclamacions de molla, caldo i substància i altres coses i cosetes més, escoltats a la Nostra Terra, p. 21. Autoedició.

Qui té salut i llibertat, té més de lo que sap

1 font, 1980.
Lloc: Albal (Horta).
Hernández Sanchis, Jesús-Emilio (1980): Refraner albalenc «Refraner», p. 21. Anubar Ediciones.

Qui té salut i llivertat está ric i no ho sab

1 font, 1915.
De: Xalabarder i Serra, Eduard (1914).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0009 «Refranys, proverbis i locucions populars - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001432180304201/53/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Qui te salut y llibertat / Es rich y no ho sap

1 font, 1882.
Lloc: Rosselló.
Bergnes, M. (1882): Col·lecció de proverbis, máximas y adagis catalans «Q», p. 27. Impremta i Llibreria den A. Julia.

Qui te salut y llibertat està rich y no ho sab

1 font, 1919.
Lloc: Selva.
Ruyra i Alsina, Ramon (1919): Refrans «S», p. 45. Manuscrit.

Qui te salut y llibertat está rich y no hu sap

1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Pastor i Lluís, Federico (1910): Refrans i modismes tortosins. Web.

Qui tè salut y llibertat, / es mès rich que no ho sap

1 font, 1880.
Lloc: Rosselló.
Pépratx, Justin (1880): Ramellets de proverbis, maximas, refrans y adagis catalans escullits y posats en quartetas «Seté ramellet. Flors de recreo», p. 125. Imprempta de Carlos Latrobe.

Qui té salut y llibertat, es ric y no ho sab

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 245. Editorial Arte y Letras.

Qui té salut y llibertat, está ric y no ho sap

1 font, 1900.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «XV. Salut. Malaltia», p. 369. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui te salut y llibertat, está rich y no ho sab

1 font, 1898.
Font, Ramon (1898): Bons consells ab la traducció castellana «IV. Sobre filosofía, lleys, bona criança, port y tracte social, etc.». Estampa de'n Tomás Carreras.